divendres, 25 de juliol del 2008

El final del viatge...i l'alimentacio assassina (2a part)

Doncs be, que entre pitus i flautes ja ens queden solament 2 dies per terres americanes!!!

Avui hem deixat l'autocaravana a on la vam llogar i ja estem a la nostra primera nit d'hotel de les 2 que hem de fer abans de facturar-nos a naltros i maletes cap a aquesta terra tant nostrada. Dema ens toca agafar l'autobus cap a Seattle i el dissabte a les 8am (hora Canadenca/Americana) el primer avio cap a Filadelfia per fer escala cap a Barcelona on arribem a les 8.15am del diumenge (hora catalana, com ha de ser jejejejeje).

I preguntareu...que coi passa amb l'alimentacio??? Si estan a Canada!! Un dels paisos mes rics del mon!! Doncs si, no hem de vigilar amb l'aigua que no sigui embotellada, no hi ha brots de parasits estranyissims amb noms encara mes estranyissims pero senyors....si que existeixen cadenes de menjar rapid que quan menges la seva delicatessen fan una reaccio estranya als nostres estomacs/intestins/fetges/pancrees que provoquen com ho podriem dir finament...un increment important del ritme deposicional i que ens fa temer que no ens cobrin per sobrepes a l'hora de facturar. En fi, que els ultims dos dies diriem que els restaurants amb noms tant suggerents com: McDonald's, Wendy's, Subway, ABC country i Boston Pizza han set el nostre pa, la nostra font de vida! (tot s'ha de dir que per raons majors...si no tenim autocaravana....no tenim cuina...ergo...restaurant....ergo...economic...ergo...menjar rapid).

Doncs res, que em foten bronca perque em diuen que m'enrotllo massa i que segons ells: total, no s'ho llegiran...

Fins diumenge doncs!!!!

De Jasper al final del viatge

2 comentaris:

Ignasi Bau i Erra ha dit...

Valtros rai que a la tornada encara us quedara estiu per fer la operacion bikini, ,....

Gemma ha dit...

jajajaajaj

Ostres això és acabar com cal un viatge! Amb PETards i focs artificials!

No he pogut seguir el viatge dia a dia, però es fa patent que us ho heu passat de conya!

A veure quan ens veiem! I així us veig aquestes cares de felicitat!

Gemma

Ara ja sóc per Vic!